LES APARENCES ENGANYEN
Era un dia d’hivern. En una prestigiosa Universitat de Sud-amèrica, el primer dia de classe, hi havia un home a la biblioteca, vestit amb una d’aquestes granotes de treball que fan servir els mecànics i treballadors de fàbriques; anava calçat amb sandàlies. Portava diversos llibres a les mans.
- “Qui és aquest home?” –es preguntaven els universitaris.
- “És un professor de Física i ve d’Amèrica del Nord” – fou la resposta, amb la següent història:
Un dia aquest home arribà fins a la Facultat de Física vestit d’aquesta manera tan peculiar que li agrada vestir. Amb un espanyol poc fluent, va demanar una entrevista amb el degà.
Un dia aquest home arribà fins a la Facultat de Física vestit d’aquesta manera tan peculiar que li agrada vestir. Amb un espanyol poc fluent, va demanar una entrevista amb el degà.
Li varen indicar que es trobava en una reunió amb un grup de personal
docent. Però l’home va insistir en veure’l. La secretària el buscà i
al cap d’una estona, va sortir el degà. Després de saludar-lo, l’home
va dir: “He vingut per a demanar-li treball com a catedràtic de Física.”.
El degà va mirar la seva aparença de dalt a baix; l’aspecte d’aquell home era l’antítesi d’un professor universitari.
El degà va mirar la seva aparença de dalt a baix; l’aspecte d’aquell home era l’antítesi d’un professor universitari.
De sobte, el degà dibuixà un lleu somriure en el seu rostre i el va convidar que l’acompanyés. Entraren en una sala on hi havia mitja dotzena de docents universitaris. El Degà li va dir:
- “Fa poc hem rebut aquest llibre com a text guia. Estem aquí intentant solucionar uns problemes de Física. Si vostè és capaç de resoldre’ls, el contracto com a docent.”.
L’home va prendre el text, es dirigí a una pissarra i, tranquil·lament, començà a resoldre un per un els problemes que li havien indicat. Els docents canviaren a poc a poc el somriure de burla que tenien els seus rostres, per una cara d’admiració. Quan va acabar, el degà, atònit, li va preguntar quasi tartamudejant:
- “Com ha pogut fer-ho? Hem estat aquí diversos dies sense poder resoldre aquests teoremes!” - L’home, amb senzillesa, va respondre simplement:
-“Jo sóc l’autor del llibre.”
La millor forma d’equivocar-nos amb les persones és jutjar-les pels aspectes externs. Cap persona encaixa fàcilment amb els estereotips que ens formulem d’elles.
Com deia la guineu al petit príncep: “Només hi veiem bé amb el cor. Tot el que és essencial, és invisible als ulls”.
Cerquem la saviesa de no jutjar a les persones pels seus aspectes externs, sinó pels principis que tenen.
Text tret/adaptat d’una Web
Desconec l'autor.
15 octubre 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada