LA POR AL FRACÀS
Aquest sentiment és almenys tan comú com l’ànsia de prosperar. En realitat, si hom sabés dominar-lo, podria ésser el motor que bellugués la màquina. Això no obstant, la majoria de les persones no aconsegueixen sobreposar-se i actuen inhibits davant la perspectiva .
Com ja es pot suposar, aprendre a utilitzar la por en favor d’un, en lloc de deixar-se dominar per ella, representa un problema que, normalment, afecta a tothom.
Fixem-nos en aquest exemple: A principis de l’estiu del 1976, Guy Drut, campió francès de curses d’obstacles i representant olímpic del seu país en aquesta especialitat, es trobava en una situació difícil. Era aquesta: l’única possibilitat que tenia França de fer-se amb una medalla d’or en les probes d’atletisme en pista, i requeia a nan Drut, qui es sentia acoquinat davant la responsabilitat de ser el puntal de l’orgull nacional.
Més tard, Drut ens deia que abans dels Jocs Olímpics havia tingut diverses converses amb el gran esquiador d’aquella època, en Jean-Claude Killy, i va arribar a confessar-nos que part de la seva medalla d’or se la devia a Killy. Vet aquí el que ens va contar:
- ““Jean-Claude em digué que jo era l’únic que sabia com conjugar al màxim la preparació física i psicològica en les competicions olímpiques. A continuació m’indicà que després d’haver aconseguit aquesta sincronia hauria de repetir-me sense parar: “He fet tot el possible de cara a aquesta competició; si guanyo, serà una estupenda compensació, i si no guanyo els que ara són amics meus, seguiran essent-ho, els meus enemics el mateix i el món seguirà donant voltes”. Em vaig atipar de recitar questes paraules abans de les sèries eliminatòries i en el interval entre la semifinal i la final. Vaig repetir la frase sense repòs una i altra vegada, fins a desaparèixer del meu cap qualsevol altra pensament. Crec que inclòs l’estava recitant quan vaig pujar al podi per recollir la medalla d’or.””
Bantam Books, Inc., New York, 1984
29 setembre 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada