Dèiem ahir - P R O V O C A C I Ó - José Mallorquí Figuerola - 01/09/2019

P R O V O C A C I Ó

Eren dues nacions molt poderoses que s’odiaven profundament. L’una insultava a l’altra i viceversa. Entre les dues grans nacions n’hi havia altra molt petita que sense sentir simpatia per una de les dues nacions, en canvi, professava profunda antipatia a l’altra. Era tanta la seva antipatia que va cometre l’error d’insultar a la nació que li resultava antipàtica. I, a més d’aquest error, en va cometre altra: el de creure que la nació a la qual no insultava es posaria de la seva part si la insultada intentava atacar-la. Però . . . 

Les dues nacions eren fortes. Ambdues tenien milions i milions de soldats i quan la nació insultada per la petita començà a mobilitzar les seves forces, l’altra nació poderosa va fer el mateix. Tothom va creure que anava a esclatar una guerra terrible. Però no fou així. Els ministres de les dues nacions poderoses es visitaren, varen estar parlant, i un digué a l’altre: “Aquesta guerra us costarà, almenys, dos milions de morts”. “És cert –digué l’altre ministre- però a vosaltres us costarà, almenys, un milió nou-cents noranta-nou mil, nou-centes noranta-nou vides. Tal vegada la guerra no es decideixi per un cadàver més o menys. No ho creieu així?”. 

L’altre ministre bellugà el cap afirmativament. També ho creia així. Al cap d’una estona murmurà: “És una bogeria que ens declarem la guerra”. “És una vergonya que una nació tan petita ens manegi al seu capritx”. “I tant! És clar que ens hem insultat mútuament; però ambdós sabíem que es tractava de simples maneres de passar el temps” –l’altre ministre assentí- “En el cas nostre els insults eren una justificació pel nostre poble que no hagués vist amb plaer el continuu augment de forces militar i de fabricació de maquinària bèl·lica”. “Tal vegada tot s’arreglaria si els nostres pobles estiguessin més a prop l’un de l’altra”. “És cert. Hem d’apropar les nostres fronteres. Així ens coneixeríem millor”. “Sols essent veïns podem practicar una política de bon veïnatge”. 

El resultat fou que les dues nacions poderoses es repartiren a parts iguales la nació petita i feble, a la qual, de pas, ensenyaren que no s’ha de provocar al fort quan s’és dèbil. 

José Mallorquí Figuerola (1913 – 1972)
de “El Regreso de Analupe” (1950) 

01 setembre 2019