LA SAVIA INNOCÈNCIA D’UN NEN
Com a veterinari, se’m va demanar per examinar a un gos irlandès de 13 anys, anomenat “Belker”.
Vaig anar a la casa on convivia amb la família d’en Ron Watson, la seva esposa Marga i el seu fill Shane, de tan sols 6 anyets . S’estimaven molt a “Belker” i tal vegada esperaven un miracle.
Vaig examinar a “Belker” i vaig adonar-me que s’estava morint de vell. Ja se sap que tots aquests gossos gegantins solen viure menys anys que no pas els de raça menuda. Però la família Watson confiava en què això no fos cert i, en realitat, esperaven un miracle.
Els hi vaig dir que ja no podíem fer res per “Belker”, i em vaig oferir per a dur a terme el procediment d’eutanàsia a domicili.
L’endemà, vaig sentir la sensació familiar a la meva gola quan “Belker” fou envoltat per la família amb la qual convivia. El nen, Shane, se’l veia tranquil, acariciava al seu estimat gos per darrera vegada, i jo em preguntava si aquell crio, comprenia el que estava passant. En uns quants minuts “Belker” es quedà adormit pacíficament per ja no despertar.
El petit Shane semblà acceptar la transició de “Belker” sense cap dificultat. Tots ens vàrem asseure un moment preguntant-nos el perquè, lamentablement la vida dels gossos fora més curta que la dels éssers humans.
Shane, que havia estat escoltant atentament, va dir: “Jo sé perquè”.
El que va dir a continuació em va meravellar, mai he escoltat una explicació més reconfortant que aquesta. Aquest moment va canviar la meva manera de veure la vida.
Va dir: “La gent ve al món per poder aprendre com viure una bona vida, com estimar als altres tot el temps i ser bones persones, veritat?”
“Bé, com els gossos ja saben com fer tot això, doncs no han de quedar-se tant de temps com nosaltres”.
Taringa
25 agost 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada