EL NÀUFRAG I EL MAR
Llençat un nàufrag a la platja, s’adormí de fatiga. Però no trigà a despertar-se, i en veure al mar, el recriminà per seduir als homes amb la seva aparença tranquil·la per a després, una vegada que els ha embarcat damunt de les seves aigües, enfurir-se i fer-los desaparèixer.
El mar prengué forma de dona i li va dir:
- “No és a mi sinó als vents a qui has d’adreçar els teus retrets, amic meu; perquè jo sóc tal com em veus ara, i són els vents el que, llançant-se sobre mi de sobte, m’encrespen i enfureixen.”
D’igual manera no hem de fer responsable d’una injustícia al seu autor quan obre per ordre d’altres, sinó a aquells que tenen autoritat sobre ell.
Isop/Esop (Esopo) (+ 500 anys a.C.)
18 agost 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada