Dèiem ahir - POEMA DE NADAL - Josep Mª de Sagarra - 20/12/2015






POEMA DE NADAL

                                                  Va ser una nit que va florir l’estrella
                                                  i va néixer l’Infant !
                                                  Imaginem que fou la nit més bella,
                                                  més musical, més flamejant ! . . .
                                                  I fa molt temps, molt temps, i algú ensiborna
                                                  el nostre pit, per atiar l’oblit,
                                                  per fer-nos infidels, però retorna
                                                  cada any, aquesta nit.

                                                  La nostra vanitat prou s’afigura
                                                  que està damunt del bé i del mal,
                                                  mes no hi val ganivet, ni ànima dura,
                                                  és més forta la nit de Nadal !
                                                  Ai, si no fos aquesta nit, tan clara                             
                                                  seríem tros de carn i pensament
                                                  que no coneix d’on ve, ni on va, ni on para;
                                                  pell d’home arrossegada pèl corrent !
                                                  Però Nadal ens ha pintat el rostre
                                                  amb un vermell precís i decidit,
                                                  i ens dóna un sentiment de llar, de sostre,
                                                  de terra, de nissaga i d’esperit.
                                                  I ens dóna un punt d’humilitat de cendra
                                                  per estimar un racó dintre l’espai,
                                                  i desperta en el cor aquell blau tendre
                                                  que hem volgut escanyar i que no mor mai.

                                                  Procurem ser una mica criatures
                                                  amorosit el baladreig raspós,
                                                  i diguem “Glòria a Déu en les altures”
                                                  amb aquell to que ho deien els pastors.
                                                  I si tot l’any la mesquinesa ens fibla,
                                                  i l’orgull de la nostra soledat,
                                                  almenys aquesta nit, fem el possible
                                                  per ser uns homes de bona voluntat.

                                                                                                   Josep Mª.de Sagarra
Final de “El Poema de Nadal” – 1931

20 desembre 2015

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada