Dèiem ahir - PAU CASALS (1876 - 1973) - Antoni Ribas - 13/12/2015




PAU CASALS  (1876 – 1973)

“Cap títol de glòria no li escau tant com el de català exemplar”.
Josep Tarradellas, Honorable President de la Generalitat de Catalunya.


Català i músic per damunt de tot, el curs i resultats de la guerra espanyola,de primer, i de la Segona Guerra Mundial seguidament, influeixen en la seva conducta.  De músic es converteix en defensor decidit i infatigable de la pau, la llibertat i les minories oprimides, començant per la catalana. Aportem alguns detalls del seu pas entre nosaltres.


PARLAMENT DEL MESTRE A L’ONU, (24 d’octubre 1971)
“Jo sóc català. Avui Catalunya ha quedat reduïda a unes províncies d’Espanya. Però, què ha estat, Catalunya? Catalunya ha estat la nació més gran del món, Els dic, us diré perquè:  Catalunya va tenir el primer Parlament, molt abans que Anglaterra. I fou a Catalunya on hi va haver un principi de “Nacions Unides”. Totes les autoritats de Catalunya es van reunir el segle XI a Toluges -una ciutat que avui pertany a França però que abans era de Catalunya- per parlar de pau. Sí: al segle XI! Pau al món, perquè Catalunya ja estava contra la guerra, contra allò que les guerres tenen d’inhumà. Sí, en el segle XI. Això era Catalunya! I jo estic tant content d’ésser aquí, amb vosaltres, content i commogut, perquè les Nacions Unides, que treballen únicament per l’ideal de la pau, estan en el meu cor, i tot allò referent a la pau hi va directament. . .”

“Fa molts anys que no toco el violoncel en públic, però crec que he de fer-ho en aquesta ocasió.  Vaig a tocar una melodia del folklore català: El cant dels ocells.  Els ocells, quan són al cel, van cantant: Peace, Peace, Peace (pau, pau, pau) i és una melodia que Bach, Beethoven i tots els grans haurien admirat i estimat.  I, a més, neix de l’ànima del meu poble, Catalunya”.


EL MEU VIOLONCEL
El meu instrument és un Bergonzi, un violoncel em sembla que fet l’any 1733. Té personalitat pròpia. Fa cinquanta anys que treballo amb ell -aviat és dit!- i no el canviaria per res del món. És el meu amic inseparable, el meu company de tota la meva vida musical. Reconeixeria el seu so enmig de les tenebres, fos on fos, de la mateixa manera que reconeixeu una veu estimada”.
Pau Casals ,1968


ELS CASTELLERS, COM  A SÍMBOL
Els castells humans són com un impuls atàvic, profund, amb una força gairebé religiosa, que incita els homes de la nostra comarca a alçar les torres cap al cel.  Jo mateix, de petit n’havia fet a la platja de Sant Salvador. Sempre m’ha quedat el rau-rau de voler-hi participar. L’esforç agermanat, l’ardidesa, l’equilibri dels castellers, són el símbol vivent de les sòlides virtuts del nostre poble.
Pau Casals, 1972


UNS MOTS PER ALS CATALANS?
Que facin valer tots els seus drets i que mai no oblidin cap dels seus deures.
Pau Casals

                                                                   
 Antoni Ribas
Extret  i ampliat del seu llibre “Catalans Universals” -1980

13 desembre 2015

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada