PAU
CASALS (1876 – 1973)
Josep Tarradellas, Honorable President de la Generalitat de
Catalunya.
Català
i músic per damunt de tot, el curs i resultats de la guerra espanyola,de
primer, i de la Segona Guerra Mundial seguidament, influeixen en la seva
conducta. De músic es converteix en
defensor decidit i infatigable de la pau, la llibertat i les minories oprimides,
començant per la catalana. Aportem alguns detalls del seu pas entre nosaltres.
PARLAMENT
DEL MESTRE A L’ONU, (24 d’octubre 1971)
“Jo sóc català. Avui Catalunya ha quedat reduïda a unes
províncies d’Espanya. Però, què ha
estat, Catalunya? Catalunya ha estat la
nació més gran del món, Els dic, us diré
perquè: Catalunya va tenir el primer
Parlament, molt abans que Anglaterra. I
fou a Catalunya on hi va haver un principi de “Nacions Unides”. Totes les autoritats de Catalunya es van
reunir el segle XI a Toluges -una ciutat que avui pertany a França però que
abans era de Catalunya- per parlar de pau. Sí: al segle XI! Pau al món,
perquè Catalunya ja estava contra la guerra, contra allò que les guerres tenen
d’inhumà. Sí, en el segle XI. Això era Catalunya! I jo estic tant content d’ésser aquí, amb
vosaltres, content i commogut, perquè les Nacions Unides, que treballen
únicament per l’ideal de la pau, estan en el meu cor, i tot allò referent a la
pau hi va directament. . .”
“Fa molts anys que no toco el
violoncel en públic, però crec que he de fer-ho en aquesta ocasió. Vaig a tocar una melodia del folklore català:
El cant dels ocells. Els ocells, quan
són al cel, van cantant: Peace, Peace, Peace (pau, pau, pau) i és una melodia
que Bach, Beethoven i tots els grans haurien admirat i estimat. I, a més, neix de l’ànima del meu poble,
Catalunya”.
EL
MEU VIOLONCEL
El meu instrument és un
Bergonzi, un violoncel em sembla que fet l’any 1733. Té personalitat
pròpia. Fa cinquanta anys que treballo
amb ell -aviat és dit!- i no el canviaria per res del món. És el meu amic inseparable, el meu company de
tota la meva vida musical. Reconeixeria el
seu so enmig de les tenebres, fos on fos, de la mateixa manera que reconeixeu
una veu estimada”.
Pau Casals ,1968
ELS
CASTELLERS, COM A SÍMBOL
Els castells humans són com un
impuls atàvic, profund, amb una força gairebé religiosa, que incita els homes
de la nostra comarca a alçar les torres cap al cel. Jo mateix, de petit n’havia fet a la platja
de Sant Salvador. Sempre m’ha quedat el
rau-rau de voler-hi participar. L’esforç
agermanat, l’ardidesa, l’equilibri dels castellers, són el símbol vivent de les
sòlides virtuts del nostre poble.
Pau Casals, 1972
UNS
MOTS PER ALS CATALANS?
Que facin valer tots els seus
drets i que mai no oblidin cap dels seus deures.
Pau Casals
Antoni Ribas
Extret i ampliat del
seu llibre “Catalans Universals” -1980
13
desembre 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada