PERDRE LA VIDA DONANT. . .
Fa molts anys, quan treballava com voluntari en un hospital de Stanford, vaig conèixer a una neneta que es deia Liz, que patia una estranya malaltia. La seva única oportunitat de recuperar-se era una transfusió de sang del seu germà de 5 anys, que havia sobreviscut a la mateixa malaltia i havia desenvolupat els anticossos necessaris per combatre-la.
El metge explicà la situació al germà de la nena, i li preguntà si estaria disposat a donar-li la seva sang. Jo el vaig veure dubtar per un moment abans de fer un gran sospir i dir:
- “Sí, ho faré si això salva a Liz”
Mentre es feia la transfusió, el nen estava ajagut en un llit al costat de la seva germana, molt somrient, mentre nosaltres els assistíem i veiem retornar el color a les galtes de la nena. De sobte el petit es posa pàl·lid i el seu somriure desaparegué. Va mirar al metge i li preguntà amb veu tremolosa:
- “A quina hora començaré a morir?”
No havia comprès al metge; pensava que havia de donar tota la seva sang a la seva germana. I malgrat això havia acceptat.
* * * * * * * * * * * * *
Dóna tot pels que estimes. Ama com mai ho has fet. No menysprees l’amistat dels teus amics. Viu cada dia amb fe, amor i pau.
TARINGA
04 novembre 2018 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada