ELOQÜÈNCIA
Veiem com pensaven, què deien i com ho deien, alguns grans personatges de l’antiguitat:“Per Hèrcules! No vull que la nostra conversa sobre matèries tan importants sigui pobre i àrida, ja que la filosofia no renuncia a l’enginy. Malgrat això no convé parar massa atenció a les paraules. Aquest és el nucli de la meva idea: diguem el que sentim, sentim el que diem; que les nostres paraules concordin amb la nostra vida. Ha complert la promesa aquell que és la mateixa persona quan el veus i quan l’escoltes. Nosaltres veurem quina classe d’home és i quan gran és, si es un i ell mateix. Que les nostres paraules no serveixin per a delectar, sinó per ajudar. Tanmateix, si tu pots aconseguir eloqüència sense artifici, o si consta que és natural o de poc cost, practica-la i aplica-la a usos nobles. Que sigui tal, que mostri fets més que paraules. Totes les altres arts tenen que veure amb l’enginy; aquí la nostra preocupació té que veure amb l’esperit.
Un malalt no busca un metge eloqüent, però si succeeix que és el mateix qui el pot sanar i el que diserta elegantment sobre el tractament que s’ha de seguir, el pacient ho trobarà bé. No obstant això no tindrà motiu per felicitar-se per haver trobat un metge que també és eloqüent, doncs seria el mateix cas que un timoner molt entès fora també formós.”
SÈNECA, Luci Anneu (anys: 4 - 65)
Escriptor i filòsof hispanoromà, nascut a Còrdova
(Sèneca, cartes, 75, 3-6)
23 Juliol 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada