UNA HISTÒRIA INCREÏBLE
Era un calorós diumenge d’estiu. Missa d’11.
L’església
estava molt concorreguda. Les senyores feien anar els vanos de mà
contínuament. El sermó que el mossèn feia aquell diumenge era monòtona i
convidava a dormisquejar.
A
n’han Joan, li costava mantindre el cap dret, l’anava baixant
lentament i, la seva muller, asseguda al seu costat, li anava donant
algun copet amb el colze procurant que no se li adormís.
El
dia abans havien anat al cine veient una pel·lícula sobre la revolució
francesa, i en Joan, mig endormiscat, veia mentalment com, entre gran
algaravia, duien a la Maria Antonieta al cadafal.
Va
acabar adormint-se. Llavors somià que era ell qui anava en el carro
cap el cadafal. Ja hi estaven arribant. En mig de grans crits i
insults del populatxo, començà a pujar les escales amb cames tremoloses.
Ja era dalt. L’ajupien sobre aquella ensangonada fusta i d’un moment
a l’altre, cauria fatídicament la gran ganiveta. . . L’angoixa era
extrema. . .
L’esposa se’n adonà que en Joan ja estava adormit i, amb el vano tancat, li donà un petit cop en el clatell. . .
En Joan es va desplomar entre l’alarma dels fidels que els envoltaven. En Joan va morir. . .
Després de rellegir aquesta història, la pregunta és: És versemblant?
30 juliol 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada