DEPÈN DE LA MANERA
Un Sultà va somiar que li queien totes les dents. Després de despertar-se, manà cridar a un Savi per què interpretés el seu somni.
- “Quina desgràcia Mon Senyor!” -exclamà el Savi- “Cada dent caiguda representa la pèrdua d’un parent de la Vostra Majestat”.
- “Quina insolència!” –cridà el Sultà enfurit – “Com t’atreveixes a dir-me cosa semblant? Fora d’aquí!”
Cridà
a la guàrdia i ordenà li donessin cent fuetades. Més tard ordenà que
li portessin a un altre Savi i li va explicar el que havia somiat ..
Aquest, després d’escoltar al Sultà amb atenció, li va dir:- “Excels Senyor! Gran felicitat us ha estat reservada. El somni significa que sobreviuràs a tots els vostres parents”.
El semblant del Sultà s’il·luminà amb un gran somriure i ordenà que li donessin cent monedes d’or. Quan el Savi sortia del Palau, un dels cortesans li digué admirat:
- “No és possible! La interpretació que heu fet del somni és la mateixa que la feta pel primer Savi. No entenc per què al primer li va pagar amb cent fuetades i a tu amb cent monedes d’or”.
- “Recorda bé, amic meu” –respongué el segon Savi-, “que tot depèn de la manera de dir les coses. . .”
Un dels grans desafiaments de la humanitat és aprendre a comunicar-se. De la comunicació depèn, moltes vegades, la felicitat o la desgracia, la pau o la guerra. Que la veritat deu ser dita en qualsevol situació, d’això no en cap dubte, però la manera en què ha de ser comunicada és el que provoca en alguns casos, grans problemes.
La veritat es pot comparar amb una pedra preciosa. Si la llencem contra el rostre d’algú, pot ferir, però si l’emboliquem en un delicat embalatge i l’oferim amb tendresa, certament serà acceptada amb grat.
28 juliol 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada