L’ART DE SABER ESCOLTAR
Per la majoria de nosaltres, una de les coses més difícils de dominar, es la de convertir-nos en escoltadors atents. Sobretot quan som de naturalesa agressiva, o bé si tenim una imaginació molt activa i agudesa amb la rèplica. Llavors, el fet de escoltar es converteix en un exercici de paciència, mentres esperem l’oportunitat d’expressar la nostra opinió o poder contar la nostra historia.
Ens
agrada que ens escoltin. Alimenta el nostre
ego veure que se’ns presta atenció. De manera que la majoria de nosaltres no fem
cap gran esforç per convertir-nos en bons escoltadors. Saber escoltar és un art; un art valuós. Aprenem escoltant. Qui sap
escoltar es un
acompanyant amable i sempre es ben
rebut. I, encara que sembli estrany, qui sap escoltar es,
quasi bé sempre, un conversador interessant, per contradictori que pugui semblar. Un avantatge addicional és que, freqüentment, a qui escolta, se’l considera més intel·ligent del que pugui ser. Tal vegada sigui perquè en escoltar, en lloc de parlar, no revela la seva ignorància.O tal vegada sigui degut a què, aquell qu’ens escolta
i es mostra interessat amb el què diem, pensem
que ha de ser intel·ligent.
Hi ha moltes
regles per convertir-se en un bon escoltador. Una de les millors la va dir un jove estudiant
d’un curs de música. El mestre va
preguntar a la classe quina era la diferència entre escoltar i sentir. Després d’una llarga pausa per pensar, finalment s’alçà una mà i un dels joves va
oferir aquesta sabia definició: “Escoltar
es volgué sentir”.
23 desembre 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada