Dèiem ahir - UN TRESOR AMAGAT - Eduardo Criado Aguirre - 30/12/2013




UN TRESOR AMAGAT 
(Continuem amb “La Llegenda Oriental del Segle XX”)


Conten que, en certa ocasió, uns periodistes li van preguntar al Dr. Albert Schweitzer -Premi Nobel de Medicina- quin podia ser el pecat més gran de l humanitat. Possiblement els reporters esperaven que els hi parlés de l’enveja, de la injustícia o de les guerres. Però la seva resposta fou molt més senzilla: “El pecat més gran de la humanitat -contestà Schweitzer- és que no creu amb ella mateixa. Cada una de les persones que l’integren desconfia de si mateixa, no creu amb els seus propis valors i, conseqüentment, no els utilitza”. 

Per paradoxal que pugui semblar,  així es, amic que em llegeix. Després de vint segles de “civilització”, la humanitat desconeix encara els seus valors essencials i, allò que encara és més greu, dubta de tindre’ls. I aquest es el problema. Un fet que cadascú pot comprovar en el seu propi nivell.

Perquè... fins quin punt vostè mateix, per exemple, coneix i aprofita totes les seves aptituds i possibilitats ? Una cosa és certa: per optimista que sigui la seva resposta, encara es queda curt. I la raó és que, com aquell país que es creia pobra, també vostè té, dintre seu, un tresor amagat que encara no coneix en les seves verdaderes proporcions; un pou d’energia, quina força encara no ha sigut alliberada. M’atreviria a dir que, molt possiblement, vostè ja ha sentit, més d’una vegada, que dintre seu té latent una força personal, una reserva de poder que, com un torrent, pugna per sortir i manifestar-se. 

Això no obstant, el país de la llegenda tenia una gran avantatge sobre vostè: encara que hagués trigat anys a conèixer i explotar la seva font d’energia, sempre l’hagués conservat en el seu interior per poguer utilitzar-la després, en qualsevol moment.  Vostè no, amic lector.  Vostè, igual que jo, es una unitat concreta dins d’aquesta entitat abstracte que es el temps; cada dia que passa es un dia menys que tenim per utilitzar la nostra font d’energia.  Però vostè també  un’avantatja singular sobre aquell país que, algun dia, esgotarà el seu pou d’energia.  Contràriament, vostè, a mesura que utilitzi-hi la seva força interior, l’anirà desenvolupant amb gran benefici personal.
 
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .  . . . . . . . . . . . . . . . . . .  

Eduardo Criado Aguirre - 1.975

30 desembre 2013
(seguirà)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada