MÀXIMES DE DON CÉSAR DE ECHAGÜE
Per regla general, excepte rares excepcions, el matrimoni entre un home de talent i una dona intel·ligent, és un fracàs. Quan es produeix el xoc, aquest té efecte entre dues potències, com si diguéssim entre dos cossos durs. En canvi quan la intel·ligència del mascle xoca contra la mediocritat de la femella, no sol succeir res de dolent, almenys pel primer. La dona vulgar queda convençuda de la saviesa de l’espòs, la qual cosa no te res de desagradable per l’interessat. Altrament, alguna vegada he vist com una dona intel·ligent . . , bé, intel·ligent no, doncs les que ho són de veritat no tracten de demostrar la seva superioritat a cada moment. La dama a qui em refereixo era culta, tenia una visió molt clara de certes coses i no l’importava posar en ridícul al seu company, la qual cosa va fer que la unió resultés un complet fracàs. I és que als homes no ens agrada que es demostri la nostra ximplesa i molt menys que ho faci una representant del sexe dèbil. Per això les dones de la nostra raça són ideals.
“Otra Lucha” (1945)
* * * * * * * * * * * * *
A
l’home i a la dona que la Natura ha carregat d’atractius, els hi
molesta la competència. Una noia formosa, casada amb un home vulgar o
francament lleig, experimenta una estranya i poderosa sensació cada
vegada que sent comentar què és sorprenent el què una dama tan bella
hagi fet cas a un tipus tan poc agraciat. I a l'home li passa el mateix.
Tot el seu masclisme s’escruixeix de satisfacció en escoltar dels
llavis d’una amiga de la seva dona, el comentari: “Quina llàstima de noi! Per què se haurà casat amb Fulaneta, essent ella tan malgirbada i vulgar”. Una parella estèticament perfecta no pot ésser del tot benaurada. La mútua competència amenaça arruïnar ses vides.
“La Voluntat del “Coyote” (1947)
José Mallorquí Figuerola (1913 - 1972)
17 febrer 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada