EL PAÍS DE LES MERAVELLES
Dos
homes, ambdós molt malalts, compartien la mateixa habitació d’un
hospital. A un d’ells l’hi era permès seure en el seu llit cada tarda,
durant una hora, per ajudar-li a drenar el líquid dels seus pulmons. El
seu llit donava a l’única finestra de la cambra. L’altre home havia
d’estar tot el temps boca enlaire. Tots dos xerraven durant hores.
Parlaven
de les seves dones i ses famílies, les seves llars, ses treballs, la
seva estança en el servei militar, on havien anat de vacances. . .
I cada tarda, quan l’home del llit tocant a la finestra podia seure, passava el temps descrivint al seu veí totes les coses que podia veure des de la finestra.
I cada tarda, quan l’home del llit tocant a la finestra podia seure, passava el temps descrivint al seu veí totes les coses que podia veure des de la finestra.
L’home
de l’altra llit començà a desitjar que arribessin aquestes hores, en
què el seu món s’eixamplava i cobrava vida amb totes les activitats i
colors del món exterior. La finestra donava a un pati amb un llac
preciós. Ànecs i cignes jugaven en l’aigua, mentre els nens ho feien
amb els seus estels. Els joves enamorats passejaven agafats de les
mans, al mig de flors de tots els colors de l’arc de Sant Martí. Arbres
grans adornaven el paisatge i, a distància, podia veure’s una bella
vista de la línia de la ciutat.
L’home de la finestra descrivia tot això amb un detall exquisit, mentre el del altre costat de l’habitació tancava els ulls i s’imaginava la idíl·lica escena.
Passaran dies i setmanes. Un matí, la infermera de dia entrà amb l’aigua per banyar-los i va trobar-se el cos sense vida de l’home de la finestra, què havia mort plàcidament mentre dormia. Plena de pesar, cridà als ajudants de l’hospital, perquè s'emportessin el cos. Tan aviat com ho considerà adient, l’altra pacient va demanar ser traslladat al llit de la finestra.
La infermera el va canviar encantada i, després d’assegurar-se que estava còmoda, sortí de l’habitació. Lentament, i amb dificultat, l’home s’alçà sobre el colze, per llançar sa primera mirada al món exterior; per fi tindria l’alegria de veure’l ell mateix. Es va esforçar per girar-se a poc a poc i mirar per la finestra al costat del llit .. i es va trobar amb una paret blanca!
L’home de la finestra descrivia tot això amb un detall exquisit, mentre el del altre costat de l’habitació tancava els ulls i s’imaginava la idíl·lica escena.
Passaran dies i setmanes. Un matí, la infermera de dia entrà amb l’aigua per banyar-los i va trobar-se el cos sense vida de l’home de la finestra, què havia mort plàcidament mentre dormia. Plena de pesar, cridà als ajudants de l’hospital, perquè s'emportessin el cos. Tan aviat com ho considerà adient, l’altra pacient va demanar ser traslladat al llit de la finestra.
La infermera el va canviar encantada i, després d’assegurar-se que estava còmoda, sortí de l’habitació. Lentament, i amb dificultat, l’home s’alçà sobre el colze, per llançar sa primera mirada al món exterior; per fi tindria l’alegria de veure’l ell mateix. Es va esforçar per girar-se a poc a poc i mirar per la finestra al costat del llit .. i es va trobar amb una paret blanca!
L’home va preguntar a la infermera què podia haver motivat al seu company mort per descriure coses tan meravelloses a través de la finestra.
La infermera li digué que l’home era cec i que no hauria pogut veure ni tant sols la paret, i li afegí: ”Tal vegada sols volia animar-lo a vostè”.
10 febrer 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada