LA NIT DE SANT JOAN
En
realitat ens volem referir a la nit del dia 23 de juny, una de les més
curtes de l’any, en coincidir amb el solstici d’estiu (dia 21).
Aquesta
és una nit molt especial; la nit del foc, la nit de les bruixes, la nit
dels miracles. Tot això ens evoca a records de la infantesa; a aquells
contes i llegendes que ens explicaven els grans i que ens feien obrir
els ulls com a taronges. Ens parlaven d’encantaments, de misteris. . .
Moltes
d’aquestes històries i creences tenien lloc a la platja. En recordo
ara una que no he sabut trobar-la escrita enlloc. . . Totes les
persones tenim, o bé malalties, preocupacions, maldecaps. . . La nit del
23 de juny, en un lloc quin nom no recordo, cada persona escrivia el
seu nom en una pedra de riera, i totes aquelles pedres s’ajuntaven i es
posaven dins d’una barca que era espitjada des de la platja fins ben
endins del mar, amb la foscor de la lluna nova.
Al
cap d’una bona estona, les ones la tornaven a la platja i tots els que
hi havia dipositat una pedra amb el seu nom escrit, la rebien en
silenci. Una vegada varada la barca, una persona pujava dintre i anava
llegint el nom escrit a cada pedra i el propietari la recollia. Sempre
hi faltava una de les pedres. . .
El
titular d’aquesta pedra faltant, se n’anava en silenci com la resta,
simulant haver-la recollit. Però se n’anava amb una alegria i pau
interior. Aquella dolença, preocupació o maldecap, havia desaparegut
per a ell. Les bruixes, que aquella fosca nit ballaven silenciosament
sobre les ones, s’havien compadit d’un dels titulars d’aquelles pedres.
Potser funciona. Es diu que “vox populi. . ., vox Dei”. . .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada