Sobre
sant Francesc d’Assís, es conta una història tot dient que un matí,
mentre estava treballant en el seu hortet, va ser preguntat per un amic
seu, que què faria si sabés que s’hauria de morir l’endemà. Sant
Francesc, amb un somriure al rostre, contestà: “Seguiria cavant”.
Metafòricament
parlant, això és el que necessitem fer –seguir cavant i continuar amb
el que estàvem fent; no hem de permetre que qualsevol crisi distregui la
nostra atenció o ens faixi esclatar en una reacció crítica. Tothom
tenim una cosa fonamental a fer, hem de seguir amb el que teníem
programat. I hem de seguir fent-ho fins que s’acabi.
I
seguim parlant en metàfora. Fins que acabem la feina que hem començat a
fer en aquest món, no deixarem de fer-la, mentre no ens treguin del
mateix. No podem evitar l’inevitable, però sí podem evitar les
distraccions. Recordem que el jutge més sever amb qualsevol persona, és
ella mateixa.
11 juny 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada