MADURESA
El caràcter, la manera de ser d’una persona, té una gran influència i pot determinar el seu futur. L’ honestedat i l’entrega no són qualitats humanes antiquades. I ja que ens iniciem en el camp dels valors, tractem-ne un altre igualment important pels nombrosos components que comporta: la maduresa.
Psicològicament
es pot definir com l’estat global de la persona adulta en relació amb
la forma, l’estructura i la funció de l’organisme. Però des de la
nostra òptica profana diem que, mentre no s’hagi desenvolupat bastant
com per assumir responsabilitats, i acceptar els propis fracassos, tant
com els seus èxits, encara no s’està preparat per rebre la qualificació
de “madur”.
Una
persona que no accepta les crítiques, no és madura. L’individu que ja
té suficient maduresa, al ser criticat utilitzarà la censura com un
mitjà de millora. La persona que no sap aprendre de les critiques, ha
de fer un acurat examen d’ell mateix.
L’altruisme
és altra característica de la persona madura. Això indica l’habilitat
de tenir en consideració els interessos dels altres. Donar, sense
demanar res a canvi.
Altres
característiques de la maduresa són la simpatia genuïna per la gent,
l’empatia, que ens identifica amb els sentiments dels altres, i, per
descomptat, després de les dites com essencials, podríem anomenar: la
pulcritud, la sociabilitat, la lleialtat, discreció, perspicàcia,
entusiasme, perseverança, valentia, . . . Totes són també importants i
incideixen en la maduresa de la persona.
De
bon segur deu ésser difícil poder puntuar 10 en maduresa donat els seus
nombrosos components; però segur que tots estem tractant
d’aproximar-nos. En aquesta escola de la vida tots estem aprenent, i el
dia que deixem d’aprendre, aquest dia haurem començat un camí cap
avall.
04 juny 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada