Dèiem ahir - MISSATGE DE CAP D’ANY - 7/01/2018

MISSATGE DE CAP D’ANY

Pots tenir defectes, trobar-te ansiós i, algunes vegades, viure irritat però, no oblidis que la teva vida és l’empresa més gran del món. Sols tu pots evitar que vagi en decadència. Hi ha molts que t’aprecien, admiren i et volen. M’agradaria que recordessis que ser feliç no és tindre un cel sense tempestes, camí sense accidents, treball sense cansament, relacions sense decepcions. Ser feliç és trobar força en el perdó, esperança en les batalles, seguretat en el balcó de la por, amor en les desavinences. 

Ser feliç no és sols valorar el somriure, sinó també reflexionar sobre la tristesa. No es tracta sols de commemorar l’èxit, sinó aprendre llissons en els fracassos. 

No és aprendre a tenir alegrois amb els aplaudiments, sinó a tenir alegria en l’anonimat. Ser feliç és reconèixer que val la pena viure la vida, malgrat tots els desafiaments, incomprensions i períodes de crisi. Ser feliç no és una fatalitat del destí, sinó una conquesta per a qui sap viatjar pel seu interior. Ser feliç és deixar de ser víctima dels problemes i tornar-se actor de la història pròpia. És travessar deserts fora de si, ser capaç de trobar un oasi en el recòndit de la nostra ànima. És agrair a Déu cada matí pel miracle de la vida. 

Ser feliç és no tenir por dels sentiments propis, és saber parlar de si mateix. És tenir coratge per escoltar un “no”. És tenir seguretat per a rebre una crítica, encara que sigui injusta. És besar als fills, consentir als pares, tenir moments poètics amb els amics, encara que ens fereixin. Ser feliç és deixar viure la criatura lliure, alegra i simple, que viu dins de cadascú de nosaltres. És tenir maduresa per dir “m’he equivocat”. És tenir la gosadia per dir “perdona’m” . És tenir sensibilitat per expressar “et necessito”. 

És tenir capacitat per a dir “t’estimo”. Que la teva vida es torni un jardí d’oportunitats per a ser feliç. Que en les teves primaveres siguis amant de l’alegria. Que en els teus hiverns siguis amic de la saviesa. 

I que quan t’equivoquis en el camí, ho comencis tot de nou, doncs així seràs més apassionat per la vida perfecta. Fes servir les llàgrimes per regar la tolerància. Utilitza les pèrdues per a refinar la paciència. Treu profit de les fallades per a esculpir la serenor. Empra el dolor per a lapidar el plaer. Mai renunciïs de les persones que estimes. Mai desisteixis de ser feliç, ja que la vida és un espectacle imperdible.

Atribuït a Jorge Mario Bergoglio (Papa Francesc)

Autoria desmentida per la Redacció Central del Vaticà el 14 set. 2017

07 gener 2018