DIES NEGRES
Hi
ha dies negres, és clar. Dies tristos i atuïdors. Una mala noticia,
una dolença física, el problema d’un familiar, una humitat excessiva en
l’aire de la ciutat que t’esquinça els ossos, una difusa melangia o un
mal averany, qualsevol d’aquests factors pesa com una llosa
suplementària sobre el llast dels anys. Per animosa que siguis, en
pateixes i, aleshores, la vida t’espanta. I, tanmateix, ho pots superar
sortint al carrer, escoltant la vida al teu entorn. De vegades ajuda
anar a la perruqueria a tallar-te els cabells, rentar-los, depurar-los.
Parles amb la perruquera que també té els seus maldecaps: un fill que
se li droga, un marit que l’enganya, un germà que l’estafa i una mare
tolida. Tanmateix, la perruquera continua a la feina, riu, s’afanya
quan voldria plorar o dormir. La vida l’empeny. No hi ha mal que duri
cent anys i, au, minyona! alça el cap que Déu estreny però no
escanya...
Sempre
pots descobrir energia nova en els altres, escoltant i observant amb
ironia. Ja ho va escriure Josep Pla als seus vuitanta anys: “S’ha d’acceptar la vellesa tal com és. S’ha d’acceptar amb bona jeia. En aquesta edat, la contemplació irònica ajuda a viure” (Josep Pla, “El viatge s’acaba”).
La
contemplació, però, no ha d’ésser passiva. Joan Vinyoli ho expressà,
abans d’anar-se’n, amb la seva capacitat de síntesi: “La vida, doncs, no
és més que un llarg procés de canvis durant el qual un fa un esforç per
aprofundir i evolucionar”. Aquest esforç no requereix una colossal
energia física sinó il·lusió, curiositat i la certesa que “hi ha una font viva que no para mai de rajar, l’escolto de nit al cor de cada cosa” (Joan Vinyoli, “Nou poemes”).
Teresa Pàmies i Bertran (1919 – 2012)
Fragment parcial d’un article seu (1985)
Fragment parcial d’un article seu (1985)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada