EREN ALTRES TEMPS
El
pare, de la lleva del 26, va ésser incorporat al front de l’Ebre, el 2
de juny de 1938. En una llibreta escolar, pautada, que va agenciar-se,
va deixar escrit, dia per dia, el seu diari que va des de la seva
incorporació al front, fins el 14 d’octubre del 38, prop de quina data
va ésser evacuat ferit i portat a l’hospital de Terrassa.
En aquest diari, que titula “Una memòria de Benifallet”, a la seva contraportada final, hi ha escrit un poema quin autor fou Joaquin Gil, que el titula “A la memòria d’en Joan Escudé”, i que diu així:
Un casalot vell li fa de capella.
Vora el seu fossar, s’obren les roselles. . .
Era un xicot prim, ros de cabellera,
d’un mirar seré,viu com la mustela.
El noi, animós,va marxar a la guerra.
Fou el primer atac. . . Bales estrangeres
xiularen en torn seu, tristes cantarelles.
Fou el primer atac i ell va caure a terra.
Va arribar la nit i la lluna plena,
en il·luminar la tètrica escena
feia relluir rossa cabellera.
Un casalot vell li fa de capella.
Vora el seu fossar s’obren les roselles.
Sembla que el poema era cantat per la tropa a les serres de Pàndols i Cavalls.
25 juliol 2021
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada