HECTÀREES
DE DIAMANTS
Aviat farà un segle, un home,
anomenat Russell H. Conwell, va donar una de les
conferències més famoses que varen tindre lloc als Estats Units. Es titulava “Hectàrees de Diamants”. El títol tenia el seu origen en una història
sobre un ramader benestant que vivia a
la vorera del riu Indus, en el que ara és Pakistan.
El ramader fou visitat per un
sacerdot Budista que li va explicar com fou creada la terra, des d’una massa
líquida incandescent que es va anar refredant formant granit, després or,
plata, coure i diamants. El lama digué
al ramader que si fos propietari d’un diamant de la mida d’un cigró, podria ser
propietari de tota la regió. Si arribés
a ser propietari d’una mina, els seus fills seurien en trones.
El ramader va quedar encisat
amb totes aquelles possibilitats i, l’endemà mateix, vengué tot el que posseïa
i, ben equipat, sortí cap a la recerca de diamants. Malauradament va esser una recerca
infructuosa i, finalment, va perdre tot el que tenia. Pobre, esgotat i afamat, dins la seva desesperació,
optà per suïcidar-se.
Mentrestant, el nou ramader
que li havia comprat la granja, quan estava un dia rentant el seu camell, va veure i agafà una
pedreta que brillava dins de la corrent. Se la va endur a casa per admirar-la, sense saber de què es tractava. Al cap d’un temps, el sacerdot Budista
retornà a visitar la granja, va veure la pedra i la va identificar com un
diamant.
Després d’això començà la recerca
i es descobriren més diamants. Milers
d’ells! Mentre la història es una
llegenda, pot ésser veritat. Perquè en
aquesta localització està situada una de les mines de diamants més riques del món.
En Conwell venia a dir que si
el granger original s’haguera quedat a casa i hagués cavat en el seu propi celler,
o en el seu camp de blat, o en el seu jardí, hagués descobert – Hectàrees de Diamants.
I ara parlant en metàfora. Pensem en les “Hectàrees de Diamants” que
poden haver-hi dins de nosaltres mateixos, dels nostres familiars i amics, dins
la societat en la qual visquem. . .
Quantes vegades miren amb admiració, amb encís, el que hi ha afora; i quantes vegades no busquem andins. Quants
diamants trobem afora? Quants diamants
trobem dintre? On és la mina?
Realment, hem cavat a fons en el nostre celler, en el
nostre camp, en el nostre propi jardí? Què podríem descobrir si ho féssim?. . . .
Adaptació d’un missatge d’en
C. Dean Fales (22 octubre 1.979)
24 maig 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada