LA
HISTÒRIA D’EN PEP
Pep era el tipus de persona
que t’encantaria ser.
Sempre estava de bon humor i
sempre tenia alguna cosa positiva per a dir. Quan algú li preguntava com li
anava, contestava: “Millor, impossible”.
Havia canviat de feina i
diversos col·laboradors l’havien seguit en tots els seus canvis. La raó per la qual el seguien era la seva
actitud: era un motivador nat.
Si un empleat tenia un mal dia, en Pep estava allí per
dir-li a l’empleat com veure el cantó positiu de la situació.
Un dia vaig anar a trobar a
n’han Pep i li vaig preguntar: “No ho
entenc. . ., no és possible ser sempre
una persona positiva. Com t’ho fas?...
Pep respongué: “Cada matí em desperto i em dic a mi mateix:
“Pep, avui tens dues opcions; pots escollir entre estar de bon humor o de
mal humor”. Escolleixo estar de bon
humor. Cada vegada que succeeix quelcom
dolent, puc escollir entre ser una víctima o aprendre d’allós. Escolleixo aprendre d’allós”
-“
Cada vegada que algú ve a mi per queixar-se, puc acceptar sa queixa o puc
senyalar-li el cantó positiu de la vida”.
-
“Si, és clar, però no es tan senzill” - vaig protestar
-
Sí, ho és, digué Pep, Tot en la vida es
qüestió d’elecció. Quan treus tot el
demés, cada situació es una elecció. Tu
escolleixes cóm reacciones davant cada situació, tu tries com la gent afectarà
el teu estat d’ànim, tu elegeixes estar de bon o mal humor. Resumint:
TU
ESCOLLEIXES COM VIURE LA VIDA”
Vaig reflexionar sobre el que en Pep em digué.
Per qüestions de residències,
vàrem perdre el contacte, però sovintment pensava amb en Pep quan havia de fer
una elecció en la vida, en lloc de reaccionar
contra ella.
Anys més tard, vaig saber que
en Pep havia fet quelcom que mai deu fer-se en un negoci: va descuidar-se de tancar la porta del
darrere i un matí fou assaltat per tres lladres armats. Mentre tractava d’obrir la caixa forta, sa mà,
tremolant pel nerviosisme, va relliscar
de la combinació. Els assaltants
sentiren pànic i li van disparar. El
varen trobar relativament aviat i el portaren d’urgència a una clínica. Després de vuit hores de cirurgia i setmanes
de teràpia intensiva, en Pep fou donat d’alta, encara que amb fragments de bala
en el cos.
Em vaig trobar amb en Pep sis
mesos després de l’accident i quan li vaig preguntar com estava, em
respongué: “Millor, impossible”.
Li pregunte què va passar pel
seu pensament en el moment de l’assalt. Contestà: “Quan em trobava tirat en el sòl,
vaig recordar que tenia dues opcions: podia escollir entre viure o podia
escollir morir. Vaig elegir viure”.
- “No vas tindre
por?” l’hi vaig preguntar.
En Pep continuà: “Els
metges foren genials. No deixaven de
dir-me que em posarien bo. Però quan em portaren
al quiròfan i vaig veure les expressions en les cares dels cirurgians i infermeres, realment en vaig espantar. Llavors vaig
saber que havia de prendre una decisió.”
- Què vas fer? - Li
vaig preguntar.
En Pep em digué: “Primer un dels metges em preguntà si era al·lèrgic
a alguna cosa, i respirant profund vaig cridar: “Sí, a les bales!”. Mentre reien,
els digué: “Estic escollint viure,
operin-me com si estigués viu, no mort”.
En Pep va viure gràcies a la mestria
dels metges, però sobretot per la seva asombrosa ACTITUD. Va aprendre que cada dia tenim l’elecció de
viure amb plenitud. L’ACTITUD,
finalment, ho es tot.
Pensem bé que la decisió de:
- Com som
- Com ens veiem
-
Com ens sentim
-
Com vivim,
ES
NOSTRA !
Recordem que sols es frustren aquells que deixen de veure
la part positiva dels seus resultats i de la vida. . . .
10 maig 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada