EL MESTRE SUFI
El
mestre sufí, en finalitzar la classe, contava sempre una paràbola; però
els alumnes no sempre entenien el sentit de la mateixa.
-“ Mestre” -li encarà una tarda un d’ells- “Tu ens contes els contes però no ens expliques el seu significat. . .”
-“Demano perdó per això. . .-es disculpà el mestre- “Permete'm que en senyal de reparació et convidi amb un deliciós préssec”.
-“Gràcies mestre” -va respondre afalagat el deixeble.
-“M’agradaria pelar-lo jo mateix per complimentar-te. Em permets?”
-“Si. Moltes gràcies” -digué el deixeble.
-“Ja que tinc un ganivet a la mà, t’agradaria que te’l tallés a trossos perquè et sia més còmode? ”
-“M’encantaria. . . Però no voldria abusar de la seva amabilitat, senyor mestre”.
-“No és un abús si jo t’ho ofereixo. Sols desitjo complaure’t”.
-“Permetem que te’l mastegui abans de donar-te’l.. .”
-“No mestre. No m’agradaria que fes això!” -es queixà el deixeble.
El mestre va fer una pausa i digué:
-“Si jo els hi expliqués el sentit de cada conte. . ., seria com donar-los a menjar una fruita mastegada”.
Jorge
Bucay
24 gener 2021
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada