LA INDUMENTÀRIA
Amb una indumentària informal, el metge estava parlant, relaxat, amb la infermera i el conductor de l’ambulància, quan una senyora elegant se’ls hi acosta i, trencant la conversa i amb duresa, li pregunta: “Saben on és el metge d’urgències?”.
Amb molta tranquil·litat, el metge li va respondre: “Bona tarda senyora, en què la puc ajudar?”
Bruscament la senyora va replicar: “Què és sord? No m’ha sentit que estic buscant al metge d’urgències?”
Mantenint la calma el metge li va respondre: “Bona tarda senyora! El metge sóc jo, que puc fer per vostè?”
-“Què? Vostè? Amb aquesta indumentària?"
-“Oh, Verge santa! Perdoni! M’ha semblat que estava buscant un metge, no una vestimenta. . .”
-“Oh, ho sento doctor! Bona tarda! És que..., axis vestit, no m’ha semblat que fos un metge. . .
-“Vostè veu les coses com són. . .-digué el metge- i la indumentària no sembla dir massa coses; perquè quan la vaig veure vindre, tan ben vestida, amb roba tan elegant, vaig pensar que, amb cara somrient i amb amabilitat, ens diria un simpatiquíssim: Bones tardes!.. I, ja veu, com ha resultat, la indumentària no sempre diu massa de qui la porta...”
Moralitat: Un dels vestits més bells de l’ànima és l’educació. Sabem que la roba mostra diferència, però hem d’admetre que la falta d’educació, la manca d’humilitat i l’arrogància, determinen la diferència. Hi ha persones que es creuen ser els amos del món i falten al respecte als altres. Són suficients cinc minuts de conversa perquè aquest vestit d’or es torni de sorra.
17 gener 2021
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada