ELS REIS MAGS
Fou una vegada tres reis que vingueren d’orient tot seguint una estrella. Els tres són vellets. El rei Melcior és alt, amb una barba blanca i uns ulls blaus. El rei Baltasar te la pell negra i brillant, és el menys vellet de tots. El rei Gaspar te la barba i el pèl roig; te’l porte d’un rei, és clar, és un rei!, el seu nas cau com un ganxo sobre la boca i en els seus llavis es dibuixa un somriure misteriós. Jo us dic, amics meus, que no perdeu de vista aquest vellet…
Els tres reis van caminant durant la nit per un camí llarg; les estrelles brillen, serenes; a baix, en la terra, tal vegada lluny, es veu la resplendor d’una llumeta. Aquesta llumeta mostra una ciutat. Els Mags van a recórrer els seus carrers, s’aturaran davant les cases i deixaran en els balcons els regals esperats. Ja ho haureu sentit a dir, aquests reis eren molt rics i els hi posaven els seus regals a tooots els nens, de toootes les cases, de toootes les ciutats; però, ha passat molt temps i els tresors dels mags ja no són tan abundants. Així Melcior, Gaspar i Baltasar, cada any sols poden deixar els seus regals a uns pocs nens.
Els Mags s’han aturat a les portes de la ciutat. Melcior, el de la barba blanca i els ulls blaus, té una gran arca. Baltasar, que té els ulls color gaieta, també, i dins d’ella busca’n quelcom per deixar en el balcó del nen escollit. Gaspar, amics meus, no té arca, no té equipatge, ni cavall, ni burro en què portar el que ha de regalar als nens, però té un nas una mica encorbat, uns ulls de mirada somiadora i un somriure misteriós als seus llavis.
Els tres Mags es disposen a entrar dins la ciutat. Com ja van essent pobres, no s’aturen en tots els balcons, sinó que deixen els seus regals en uns i passen de llarg en altres. Cada rei escull a un nen per a deixar-li el seu regal. I així, de tant en tant. Melcior arriba a una casa, obre la seva arca i deixa en la finestra el seu regal. El que aquest rei de la barba blanca regala es diu “Intel·ligència”. Al cap d’una llarga estona, Baltasar s’atura davant altra casa, posa la mà en el seu tresor i posa el seu obsequi en la finestra. El que aquest rei d’ulls negres com la nit sense lluna regala, és la “Bondat”.
I sols el rei Gaspar, el rei del nas picut i llavis somrients, sols aquest rei passa, i passa i passa davant els balcons i sol s’atura davant un, o dos, o tres de cada ciutat. I què és el que fa llavors el rei Gaspar? Que regala aquest rei? Tot el tresor d’aquest rei està en una diminuta caixa de plata que porta en una de les seves butxaques. Quan Gaspar s’atura davant d’un balcó, allà, molt de tard en tard, agafa la seva petita caixa, l’obra amb molta cura i posa el seu regal en el balcó. No és res el que ha posat; sembla insignificant: és com el fum que és dissipa amb el vent més suau; però aquest nen afavorit amb tal regal, gaudirà d’ell al llarg de tota la seva vida i no se separaran d’ell, ni la felicitat ni l’alegria.
El rei Gaspar ha dipositat ja el seu regal. Els seus ulls verds,(no us he dit abans que eren verds), brillen fosforescents; el seu nas sembla que baixa un xic més sobre la boca, i en els seus llavis es dibuixa amb més profunditat el seu somriure. Apropeu-vos, nens; jo us vull dir el que el rei Gaspar du dins la seva caixeta. Sobre la tapa, amb lletres diminutes, hi posa: “Il·lusions”.
Levis Wallace (1827 – 1905)
03 gener 2021
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada