ENTRE ALTRES PRIVILEGIS . . .
Encara que ja fa molts anys que s’acabà
la II Guerra Mundial, encara guardo alguns records. Després de sortir
de l’exèrcit, recordo una conversa que vaig tenir amb un membre
d’una organització civil, que no havia tingut el privilegi de ser cridat
a files.
- “Quina fou la cosa més important que vares aprendre durant el teu temps en el servei militar?” – em preguntà.
Vaig pensar uns minuts. “Crec que la cosa més important que vaig aprendre – li vaig contestar- “fou el gran privilegi de poder renunciar a qualsevol cosa”.
- “A què es refereix?”
- “Exactament al que he dit. A l’exèrcit no es pot renunciar. No
importa si estàs desanimat, trist o frustrat; no es pot renunciar. No
importa si et creus que estàs en un carrer sense sortida i t’agradaria
sortir-ne. Si renuncies, venen i et tornen. Renunciar és una ofensa
criminal. De cop un se n’adona que poder renunciar es un privilegi molt
valuós –si és aquesta la teva decisió”.
- “Jo no puc renunciar” – em contestà.
- “Per què no?” –li vaig preguntar.
- “Tinc la meva dona i la meva família”.
- “Segur –li digué- però de totes maneres pots renunciar. És la teva decisió”.
No vull ser negatiu, però cada vegada que algú es queixa constantment
de l’organització a la qual pertany, sempre recordo la lliçó tan
important que vaig aprendre en l’exèrcit. Tal vegada no sigui molt bo
suggerir-la, però és una opció. I és molt valuosa.
C. Dean Fales (1956)
02 desembre 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada