COM UN PAPER ARRUGAT
El meu caràcter impulsiu, quan era nen, em feia explotar en còlera davant la més petita provocació; la majoria de les vegades, després d’un d’aquests incidents, em sentia avergonyit i m’esforçava a consolar a qui havia danyat.
Un dia el meu mestre, que em va veure demanant disculpes després d’una explosió d’ira, em portà al saló i em va donar una fulla de paper llis i em digué:
- "Arruga'l"!
Molt sorprès, vaig obeir i vaig arrugar-lo fins a fer-ne una bola de paper.
- "Ara –em tornà a dir- deixa’l com estava abans.
Per suposat que no vaig poder deixar-lo com estava abans, per més que ho vaig intentar, el paper havia quedat ple de doblecs i arrugues.
- "El cor de les persones – em va dir- és com aquest paper. . . La impressió que en ells hi deixes, serà tan difícil d’esborrar com aquestes arrugues i aquests doblecs".
Així vaig aprendre a ser més comprensiu i pacient. Quan sento ganes d’explotar, recordo aquell paper arrugat.
La impressió que deixem en els altres és impossible d’esborrar. . .
Més quan ferim amb les nostres reaccions o amb les nostres paraules. . . Tot seguit volem esmenar l’error però ja és tard.
Algú va dir una vegada: “Parla quan les teves paraules siguin tan suaus com el silenci.” Per impuls, no ens controlem i, sense pensar-ho, llancem a la cara de l’altra, paraules plenes d’odi o rancúnia i després, quan hi pensem, ens en penedim. Però no podem donar marxa enrere, no podem esborrar el que quedà gravat en l’altra.
Moltes persones diuen: "Encara que li dolgui, li vaig a dir. . . o, la veritat sempre dol. . . o, No li agradà perquè li vaig dir la veritat. . .".
Si sabem que quelcom ha de doldre, ha de fer mal, si per un instant imaginéssim com podríem sentir-nos nosaltres si algú ens parlés o actués així. . . Ho faríem?
Altres persones diuen ser frontals i d’aquesta manera es justifiquen al ferir: “finalment li vaig dir” o, “perquè l’he de mentir?” o, “jo sempre dic la veritat encara que dolgui “. . .
Què diferent fora tot si penséssim abans d’actuar, si davant nostre estiguéssim solament nosaltres i tot quan surt de nosaltres ho rebéssim nosaltres mateixos. . . No?
Llavors sí que ens esforçaríem per donar el millor i per analitzar la qualitat del que anem a entregar.
Aprenguem a ser comprensius i pacients! Pensem abans de parlar i d’actuar!
08 desembre 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada