HONESTEDAT
Seguim esbrinant com pensaven, que deien i com ho deien, alguns grans personatges de l’antiguitat.
“L’honestedat
que busquem en un esperit excels i magnífic, no s’aconsegueix amb les
forces físiques, sinó amb les de l’esperit. No obstant s’ha d’exercitar
el cos i disciplinar-lo de manera que pugui obeir
els dictats del judici i de la raó en ocupar-se dels negocis i en
emprendre un treball. L’honestedat, doncs, que és el nostre tema, està
totalment posada en el pensament i en l’atenció que li presta la nostra
ment. D’aquesta manera les persones civils no presten un servei menys
important a l’Estat que els que dirigeixen les guerres. Així per tant,
per consell seu, a vegades les guerres són empreses o acabades; a
vegades també declarades, com és el cas de Marc Cató durant la tercera
guerra púnica, en la que la seva influència valgué molt, inclòs després
de la seva mort. Per això s’ha de buscar més la raó de discernir que
no pas el valor de lluitar, però hem d’evitar més que per fugir de la
guerra, per motius d’utilitat. La guerra, malgrat això, s’ha
d’emprendre de manera que sembli que no té altre objecte que el de
cercar la pau.
És
propi d’un esperit fort i constant no pertorbar-se en els moments
difícils ni apartar desconcertat el peu, com se sol dir, sinó tenir
presència d’ànim i reflexió, i no desviar-se del camí de la raó.
Encara
que això és propi de l’esperit, també ha de prevenir-se, per mitjà de
la reflexió, el que ha de succeir i descobrir amb antelació què pot
ocórrer, en bé o en mal, i que s’ha de fer quan succeeix, i no reduir-se
a dir de tant en tant: “No ho havia pensat”.
Marc Tul·li CICERÓ (anys 106 – 43 a.c.)
Escriptor, orador i polític romà
(Ciceró, Els deures, I, 23)
27 agost 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada