MISSATGE DEL VATICÀ
2 – EDUCAR EN ELS DIVERSOS ÀMBITS
El Papa Francesc demana, no sols educar des del punt de vista científic amb lleis i normes, com s’ha fet fins ara, sinó anar més enllà. Sol·licita realitzar “petites accions quotidianes“ com “evitar l’ús del material plàstic i de paper, reduir el consum d’aigua, separar els residus, cuinar sols el que raonablement es podrà menjar, tractar amb cura als altres éssers vius, utilitzar transport públic o compartir un mateix vehicle entre algunes persones, plantar arbres, apagar les llums innecessàries”.
El Papa Francesc demana, no sols educar des del punt de vista científic amb lleis i normes, com s’ha fet fins ara, sinó anar més enllà. Sol·licita realitzar “petites accions quotidianes“ com “evitar l’ús del material plàstic i de paper, reduir el consum d’aigua, separar els residus, cuinar sols el que raonablement es podrà menjar, tractar amb cura als altres éssers vius, utilitzar transport públic o compartir un mateix vehicle entre algunes persones, plantar arbres, apagar les llums innecessàries”.
L’educació es pot
desenvolupar a l’escola, en els mitjans de comunicació, la catequesi i, sobretot,
dins la família.
3 - DESTERRAMENT DEL CONSUMISME COMPULSIU
Les persones que es deixen “apressar“ pels mercats, són submergides en la “voràgine” de les compres i de les despeses innecessàries. El consumisme obsessiu és el reflex subjectiu del paradigma tecnoeconòmic. Passa el que ja senyalava Romano Guardini: “l‘ésser humà accepta els objectes i les formes de vida, tal qual li són imposades per la planificació i pels productes fabricats en sèrie i, després de tot, actua així amb el sentiment que això és el racional i l’encertat”. Tal paradigma fa creure a tots que són lliures m’entres tinguin una suposada llibertat per a consumir, quan qui en realitat posseeixen la llibertat, són els que integren la minoria que d’atenta el poder econòmic i financer”.
Dins aquesta confusió, afirma el Papa Francesc, “la humanitat postmoderna no trobà una nova comprensió de si mateixa que pugui orientar-la i, aquesta manca d’identitat es viu amb angoixa. Tenim masses mitjans per a uns escassos i raquítics fins”.
3 - DESTERRAMENT DEL CONSUMISME COMPULSIU
Les persones que es deixen “apressar“ pels mercats, són submergides en la “voràgine” de les compres i de les despeses innecessàries. El consumisme obsessiu és el reflex subjectiu del paradigma tecnoeconòmic. Passa el que ja senyalava Romano Guardini: “l‘ésser humà accepta els objectes i les formes de vida, tal qual li són imposades per la planificació i pels productes fabricats en sèrie i, després de tot, actua així amb el sentiment que això és el racional i l’encertat”. Tal paradigma fa creure a tots que són lliures m’entres tinguin una suposada llibertat per a consumir, quan qui en realitat posseeixen la llibertat, són els que integren la minoria que d’atenta el poder econòmic i financer”.
Dins aquesta confusió, afirma el Papa Francesc, “la humanitat postmoderna no trobà una nova comprensió de si mateixa que pugui orientar-la i, aquesta manca d’identitat es viu amb angoixa. Tenim masses mitjans per a uns escassos i raquítics fins”.
* * * * * * * * * * * * *
Aquests
són dos de les cinc claus de canvi que proposà el Sant Pare Francesc,
en la seva encíclica del 18 Juny 2015, i que va més enllà d’exposar
alguns problemes actuals que afecten el planeta; inclou una crida clara
a canviar els hàbits i tendències negatives en la vida de cada persona.
Pel Sant Pare, “no tot està perdut”, ja que l’ésser humà “també pot
sobreposar-se i regenerar-se, més enllà de tots els condicionaments
mentals i socials que se l’imposin”. En definitiva, és capaç “d’iniciar
nous camins vers la verdadera llibertat”.
13 agost 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada