FER EL RIDÍCUL
Als espanyols ens van inculcar des de la infantesa el pànic a fer el ridícul, i ens resulta difícil alliberar-nos d’aquest complex. En altres cultures no és tan accentuat. Per exemple, haurà notat que si en una festa folgosa, en la que hi ha barrejats espanyols i nord-americans, si de cop i volta demanen que algú surti a ballar flamenc a l‘escenari, és probable que arranquin abans alguns estrangers, que no tenen la menor idea del ball, que no pas el primer espanyol, que es resistirà i es farà pregar una bona estona, sobretot si és català. Aquest exemple és una mostra del nostre incòmoda pànic al ridícul.
La situació actual, sortosament, no és la mateixa de fa 60 anys. Hem anat evolucionant lentament. I, a l’igual que les generacions que ens segueixen han anat guanyant alçada i corpulència, fruit de practicar l’esport i d’una molt millor alimentació i cura; també han anat guanyant en desenfado i desimboltura. La dinàmica evolució dels mitjans audiovisuals i informàtics, han contribuït enormement en aquest canvi.
Ens hem globalitzat. Avui en dia a la festa folgosa que hem apuntat al començament, és tal vegada possible que algú de la nostra generació tingués el valor de compartir el flamenc dalt de l’escenari.
Estem perdent la vergonya? No; estem guanyant decisió i desenfado. Estem superant el pànic que els nostres avantpassats, fruit del seu món, ens varen inculcar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada