ELS CLAUS
Hi havia un jove que tenia molt mal caràcter. Un dia el seu pare li va donar una bossa plena de claus i li va dir que cada vegada que perdés la calma hauria de clavar un clau a la tanca que tenien darrere la casa. El primer dia el jove clavà 37 claus a la tanca . . .
Però poc a poc va anar calmant-se perquè va descobrir que era molt més fàcil controlar el seu caràcter que clavar claus a la tanca. Finalment arribà el dia en què el noi no va perdre la calma per res. . ., i ho va dir al seu pare.
Llavors el pare li suggerí que per cada dia que controlés el seu geni, hauria de treure un clau de la tanca. Els dies van anar passant i el jove va poder dir-li al seu pare que ja havia tret tots els claus de la tanca. . . Llavors el pare portà de la mà al seu fill a la tanca de darrere i li digué:
-
“Mira fill, has fet molt bé. . ., però fitxat en tots els forats que
han quedat a la tanca . . . Ja la tanca no serà mai més la d’abans . . .
Quan dius o fas coses amb coratge i de mala manera, deixes una
cicatriu com aquests forats a la tanca.
És com clavar un ganivet a algú; encara que el tornis a treure, la ferida ja està feta.
No
importa quantes vegades demanis disculpes, la ferida hi és. Una ferida
física és igual que una ferida verbal. . . Els bons amics són
verdaderes joies a qui has de valorar. . . Ells et somriuen i t’animen a
millorar. . . T’escolten, comparteixen una paraula d’alè i sempre
tenen el seu cor obert per a rebre’t.”
Basat en un conte popular
12 agost 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada