RA – RA – RA
D’ençà
que tinc memòria, l’empresa a on treballava, a l’igual que altres
companyes que depenen de les vendes pel seu sosteniment, gastava molts
diners en escoles d’entrenament, convencions i altres tipus de reunions.
Inevitablement després de cada junta, els responsables haurien de
pensar si va valer la pena els diners gastats. Fou una bona Junta? Una
bona Escola? Un bon Seminari? Una bona Convenció?
Com
es poden valorar aquestes funcions? Quin criteri es pot seguir? Si en
finalitzar la reunió els assistents es posen drets per aplaudir,
xiular, cridar o donar vives, significa això que la reunió ha tingut
èxit? Es que la brillantor dels ulls, les cares enrogides, expressions
com: “ha estat la millor reunió de totes”, significa que fou una bona reunió? No cal dir que són testimoni de què fou una reunió entusiasta. Però, fou realment bona?
Una
manera de provar el valor d’una reunió és esbrinar com se sent el
personal, en relació amb ella, una vegada ha tingut l’oportunitat
d’utilitzar el material i posar en pràctica les idees que varen rebre.
Normalment
les persones ens sentim entusiastes immediatament després que ha
finalitzat la reunió. Però, expressions reflexes com: “és meravellós – estic tan entusiasmat
”, no revelen massa sobre el verdader valor del programa. La pregunta
crítica és: Com se sentirà vers aquest programa, quan hagi tingut
l’oportunitat de posar-lo en pràctica? Com considerarà el programa sis
o dotze mesos, o un any després? Aquesta és la prova de foc. I el
mateix es pot dir de qualsevol tipus de reunió, ja sigui d’unes hores,
d’un dia, d’una setmana o varies.
Ra - Ra – Ra, no significa necessàriament Bé – Bé - Bé.
Adaptació d’un missatge d’en C. Dean Fales (1970)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada