LES APARENCES ENGANYEN
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Solem fixar-nos en les persones per la seva aparença externa: pel color de la seva pell, per la seva estètica, per les tendències sexuals, per la manera d’anar vestits, per la casa que tenen, per la marca de cotxe que utilitzen, pel càrrec que ocupen i, amb aquestes dades, situem cadascú en un lloc determinat, d’acord amb allò que hem après; posem etiquetes i establim escales de valor.
Per aquesta visió superficial, en un passat no tan llunyà, i massa sovint encara avui, hi ha qui pensa que els blancs són superiors als negres, que els homes són més intel·ligents que les dones, que els gitanos són inferiors als “paios”, que els rics són millors que els pobres, que els que tenen feina deuen ser més bons professionals que els que estan aturats, que els immigrants són inferiors als autòctons. . .
Cap de les dades que ens arriben mitjançant els sentits té un gran valor a l’hora de conèixer un ésser humà, perquè l’única cosa que fan és diferenciar-nos i allunyar-nos els uns dels altres. La saviesa popular ens diu que les aparences enganyen, i toca aprendre a mirar als altres amb una mentalitat oberta de bat a bat, per poder anar descobrint allò que tenim en comú, allò que ens uneix més que allò que ens separa, allò que ens fa membres d’una única família.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Extret d'un article de Regina Ferrando i Ferran
Publicat en la revista LA CLAU no.1379 de febrer 2016
14 març 2021
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada