R E F L E X I O N S
Per què?. . .
En aquest món que canvia vertiginosament, la gent sembla cada dia menys feliç. . . La gent busca la felicitat, però ha deixat d’estimar el sacrifici. És una de les paradoxes del món contemporani. La generació dels nostres pares parlava del valor de l’esforç, del sacrifici. Avui en dia, no es parla d’això. Es parla de consum i de felicitat, però. . ., la gent està angoixada. Per què se sent sola? Per què no veu clar el futur? Per què. . .?
Amb el temps. . .
Amb el temps aprens a construir tots els teus camins en l’avui, perquè el terreny del demà és massa incert per a fer plans.
Amb el temps te n’adones que, en realitat, el millor no és el futur, sinó el moment que estàs vivint justament en aquest instant.
Amb el temps veuràs que encara que siguis feliç amb els que tens al costat, enyoraràs terriblement als que ahir estaven amb tu i ara se n’han anat.
Si m’estimes. . .
Fes m’ho saber ara mentre visqui, no esperis que me n’hagi anat.
17 juny 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada