Dèiem ahir - COMPTE AMB ELS PREJUDICIS - Anònim - 3/06/2018

COMPTE AMB ELS PREJUDICIS

Hi havia una vegada una senyora que havia de viatjar en tren.

Quan la senyora arribà a l’estació, l’informaren que el tren sortiria amb una hora de retard, aproximadament. Un xic contrariada, es comprà una revista, un paquet de galetes i una botelleta d’aigua. Buscà un banc en l’andana central i s’assegué, preparada per l’espera.

Mentre fullejava la revista, un jove s’assegué al seu costat i va posar-se a llegir un diari. De sobte, sense dir una sola paraula, allargà la mà, agafà el paquet de galetes, l’obri i començà a menjar. La senyora es va molestar una mica; no volia ésser grollera però tampoc podia acceptar que no havia passat res. Eixís que, amb un gest exagerat, prengué el paquet de galetes, va treure una galeta i se la va anar menjant tot mirant fixament al jove.

Com a resposta, el jove prengué altra galeta, i tot mirant als ulls de la senyora i somrient, se la posà a la boca. Ja enferotgida, ella agafà altra galeta i, amb ostensibles senyals d’enfado, se la va menjar mirant-lo fixament.

El diàleg de mirades i somriures continuà entre galeta i galeta. La senyora estava cada vegada més irritada, i el noi cada vegada més somrient. Finalment, ella va adonar-se que sols quedava una galeta, i pensà: “No podrà ser tan barrut”, mentre mirava alternativament al jove i al paquet. Amb molta calma el jove allargà la mà, prengué la galeta i la va partir en dos. Amb un gest amable, oferí la meitat a la seva companya de banc.

- Gràcies! –digué ella prenent amb rudesa el tros de galeta.

- De res –contestà el jove somrient, mentre menjava la seva meitat.

Llavors el tren va anunciar la seva sortida. La senyora es va aixecar furiosa del banc i pujà al vagó. Des de la finestreta, veié al noi encara assegut en l’andana i va pensar: “Que insolent i mal educat! A on anirem a parar!”. Va notar-se la boca seca pel disgust. Va obrir la seva bossa de mà per treure la botella d’aigua i es va quedar estupefacta quan va trobar dins de la bossa el seu paquet de galetes.

* * * * * * * * * * * * * 

Quantes vegades els nostres prejudicis i decisions precipitades ens fan valorar equivocadament als altres i cometre grans errors.  Quantes vegades la desconfiança, ja instal·lada dins de nosaltres, fa que jutgem arbitràriament a les persones i les situacions, encasellant-les en idees preconcebudes allunyades de la realitat.  Generalment ens inquietem per actes que no són reals i ens turmentem amb problemes que potser no succeiran mai.

Hi ha un vell proverbi que diu: “Barallant, jutjant abans de temps i alterant-se, no és aconsegueix mai el suficient;  però essent just, cedint i observant als altres amb una simple quota de serenitat, s’aconsegueix més del que s’espera”.

Anònim

 
03 juny 2018