Dèiem ahir - SILENCIS QUE PARLEN - 24/01/2016




SILENCIS QUE PARLEN


Un home que regularment assistia a reunions que feien els seus amics, va deixar d’anar-hi sense cap avís. Després d'unes setmanes, un amic del grup decidí visitar-lo. Era una nit molt freda. El va trobar sol, assegut a la vora de la xemeneia. Endevinant la raó de la visita de l’amic, el conduí cap a una cadira prop de la xemeneia i es quedà quiet, esperant.

Es va fer una silenci greu. Ambdós homes contemplaven la dansa de les flames. Al cap d’uns minuts, l’amic examinà les brases, s’aixecà i, amb molta cura, seleccionà una, la més incandescent, arraconant-la vers la paret de la llar. Tornà a asseure’s, romanen en silenci. L’amfitrió parava atenció, fascinat i quiet. Al cap d’una estona, la flama de la brasa solitària començà minvà fins que el seu foc es va apagar. Ni una sola paraula. Però abans de sortir, l’amic manipulà el carbó fred i inútil, posant-lo de nou en mig del foc. Quasi immediatament tornà encendres, alimentat per la llum i la calor dels carbons ardents al seu voltant. Quan l’amic arribà a la porta per anar-se’n, el seu amfitrió li va dir: “Gràcies per la visita i el bell sermó”. 
       
Als membres d'un grup val recordar-los que tots ells, els amics, formen part de la flama i que, allunyats del grup, perden tota la seva brillantor.




24 gener 2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada