GAIREBÉ,
QUASI . . .
Ens trobem a mitja temporada
de futbol. Des de dissabte per la tarda
fins al dimarts o dimecres a la nit, ens veiem bombar deixats per partits i
cròniques de futbol tan retransmesos per ràdio com per televisió. Em refereixo a partits de la lliga nacional,
i que ara han ampliat a la lliga europea, a la super copa,...
Sentim parlar als
comentaristes i, molt sovint, escoltem les paraules “gairebé”, “quasi”. La passada que “quasi” arriba, el xupinazo
que per poc “gairebé” entra per l’esquadra, el porter que “quasi” arriba a fregar
la pilota amb els dits, la falta que “gairebé” a sigut dintre l’àrea, el córner
tancat que “quasi” entra. . . No n’estic
segur però tal vegada la raó de posar tant d’èmfasis en el “quasi” es per
afegir excitació al reportatge. Però el fet es que “quasi” no significa
absolutament res. Mai ningú va anotar un
“quasi”.
Se’n pot parlar molt de l‘esforç
que amb valentia fan els jugadors. Però
l’esforç valent que comporta l’èxit es l’únic que en realitat compte.
Mai ningú arribà al seu destí
en l’avió que “quasi” va enlairar-se, ni va poder alimentar a la seva família
amb els diners que “quasi” va guanyar. “Quasi” guanyar, de qualsevol manera que m’ho pintin, realment es perdre.
31 gener 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada