Dèiem ahir - SEMPRE HI HA DOS COSTATS - C. Dean Fales - 12/02/2017

SEMPRE HI HA DOS COSTATS

Els grans personatges sempre han tingut un gran nombre de detractors, per tant, sempre es instructiu i agradable llegir quelcom positiu sobre ells.

La grandesa i l’èxit rares vegades són fruit d’un accident. Molt poques vegades son el resultat de la crueltat i l’egoisme; no importa el que la persona mediocre vulgui fer-nos creure. John D. Rockefeller, fundador de la Standard Oil Company és l’exemple d’una persona reeixida.

Un executiu de la seva companyia havia pres una decisió equivocada que va costar a l’empresa més de dos milions de dòlars. Cap dels altres executius gosaven donar la cara al senyor Rockefeller ja que, estaven segurs, estaria molt molest i de pèssim humor. Segur que estaria molt enfadat. Però va haver-hi una excepció; es tractava d’un soci de la companyia que es deia Edward J.Bedford i tenia concertada una entrevista amb el senyor Rockefeller, casualment el mateix dia en què es va saber la gran pèrdua de diners. I va acudir a la troballa preparat per escoltar una llarga explicació sobre la mala decisió que un dels ejectius havia pres.

Quan el senyor Bedforf entrà al despatx del senyor Rockefeller, aquest estava ocupat escrivint en una fulla de paper. El senyor Bedford, esperà. Minuts després, el senyor Rockefeller deixà d’escriure, arrancà la fulla de paper de la carpeta i, sense dir res, se l’ensenyà el soci Bedford.

Informe per el senyor Bedford: l’encapçalament deia: “Punts a favor del senyor. . . “ Seguia després una llarga llista de les virtuts de la persona, incloent-hi una breu descripció de com havia ajudat a l’empresa a prendre la decisió correcta en tres diferents ocasions, que havien proporcionat a l’empresa un guany vàries vegades més gran que el cost de l’error recent.

Mai oblidaré aquesta lliçó. En anys posteriors sempre que estava temptat de malparlar d’alguna persona, m’obligava primer a seure per escriure una llista, el més llarga possible, de tots els seus punts bons i favorables. Invariablement, quan acabava el meu inventari, estava en condicions de veure les coses en la seva perspectiva més adient i havia dominat també el meu mal humor. Ja he perdut el compte de les vegades que aquest costum ha evitat que cometi un dels errors més costosos que pot fer una persona – perdre la calma.

“Ho recomano a qualsevol que hagi de tractar amb gent”.


C. Dean Fales
12 febrer 2017

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada