P A U
En
el llibre que coneixem com La Bíblia o Sagrades Escriptures, les que
fan referència a l‘Antic Testament, en un dels seus passatges, el
referent al Diluvi Universal, relaten com el càstig de Déu, per les
nombroses ofenses rebudes de l’home, va ser de quaranta dies i nits
seguides de forta i torrencial pluja continuada, fins a inundar la
terra. El personatge bíblic Noè, veien que la pluja començava a minvar,
va deixar anar, des de la coneguda arca, un colom blanc.
El
colom es va anar enlairant, volant en cercles i va desaparèixer de la
vista d’en Noè. . ., i, al cap d’una estona, va tornar. Però va tornar
portant una branqueta verda d’olivera al bec. Havent parat de ploure,
en Noè va interpretar aquell fet com un missatge de Déu que, amb aquell
senyal, perdonava i pactava la pau amb la humanitat.
Esmentar
aquest fet en l’any 2016, sembla infantil i tal vegada fantasiós per
algú. Però ens estem apropant, si ja no hi som, a diades d’il·lusió i
joia, per a grans i petits; temps de recolliment de familiars i amics,
de pau i de concòrdia.
D’ençà
que hi ha història escrita i comprovada, degut a aquest fet bíblic, el
colom és mundialment considerat com el símbol de la pau.
En
desitjar-vos a tots, socis/sòcies i simpatitza’ns d’aquest Casal de la
Gent Gran, i a tots en general, que passeu aquestes festes amb alegria i
joia, voldria demanar-vos que, de tant en tant, i mentre tinguem llum,
alceu els vostres ulls cap al cel blau. . ., potser veureu arribar un
colom portant quelcom en el bec. . .
Bones festes nadalenques !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada