Dèiem ahir - LA MEMÒRIA - Anònim - 8/07/2018


LA MEMÒRIA



Un home de certa edat va anar a una clínica per fer-se curar una ferida a la mà. Tenia força pressa, i mentre es curava el metge li va preguntar què era això tan urgent que havia de fer.



L’ancià li va dir que havia d’anar a una residència d’avis per esmorzar amb la seva muller, que es trobava allí. Feia algun temps que estava en aquell lloc i patia un Alzheimer molt avançat. Mentre li acabava d’embenar la ferida, el metge li preguntà si la seva senyora s’alarmaria en el cas que ell hi arribés tard aquest matí.



- No -respongué- Ella ja no sap qui sóc jo. Ja fa quasi cinc anys que no em reconeix. 

- Llavors -preguntà el metge-, si ja no sap qui és vostè, perquè aquesta necessitat d’estar amb ella tots els matins?

L’ancià somrigué i va dir:

- Ella no sap qui sóc jo, però jo encara sé molt bé qui és ella.

Anònim
08 juliol 2018

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada