LLEGENDA D’UNA DONA
Conta la llegenda que una pobra dona, amb una criatura als braços, passant pel davant d’una caverna va escoltar una veu misteriosa que, des de dins, li deia: “Entra i agafa tot el que desitgis, però no t’oblidis del principal, També recorda quelcom: després que surtis, la porta es tancarà per sempre. Per tant, aprofita l’oportunitat, però no t’oblidis del principal. . .”
La dona entrà dins la caverna i trobà moltes riqueses. Enlluernada per l’or i per les joies, deixà el nen a terra i començà a replegar, ansiosament, tot el que podia en el seu davantal. La veu misteriosa parlà novament: “Tens tan sols vuit minuts . . .”
Esgotats els vuit minuts la dona, carregada d’or i pedres precioses, va córrer cap a fora de la caverna i la porta es tancà . . . Llavors recordà que el nen havia quedat dintre i la porta estava ja tancada per sempre. La riquesa durà poc i la desesperació . . . per la resta de sa vida!
El mateix ens passa, de vegades, a nosaltres. Tenim uns 80/85 anys per viure en aquest món i una veu sempre ens recorda: “No t’oblidis del principal!
I el principal són els valor espirituals, la família, els amics, la vida. Però els guanys econòmics, la riquesa, els plaers materials, ens fascinen tant, que el principal sempre es queda arraconat . . .
Així és com esgotem el nostre temps aquí i deixem de banda l’essencial: “Els tresors de l’ànima!”. No hem d’oblidar mai que la vida en aquest món passa molt de pressa i que la mort sempre arriba inesperadament.
I que quan la porta d’aquesta vida es tanca per nosaltres, de res valdran les lamentacions.
Ara . . ., pensa per un moment què és el principal en la teva vida . . .
Anònim
* * * * * * * * * * * * *
Quina cosa més estranya és l’ésser humà: “No demana per néixer, no sap viure, no vol morir”.
22 juliol 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada