LA
CARRETA BUIDA
Caminava amb el meu pare, quan
s’aturà en una corba i, després d’un petit silenci, em preguntà:
- Sens quelcom més, que el cant dels ocells?
Vaig aguditzar la meva oïda i
uns segons després, li vaig contestar:
- Sí. Es el soroll d’una altra
carreta.
- Això és -em va dir- Es una
carreta buida.
Li vaig preguntar:
- Com saps que es una carreta buida si encara no l’hem vista?
-
Es molt fàcil adonar-se. Com més buida va la carreta, més gran es el
soroll que fa.
Em convertí en adult i fins
avui, quan veig una persona parlant massa, interrompen la conversació de tots, essent
inoportuna o violenta, presumint del que té, sentint-se prepotent i tractant
amb superioritat als altres. O en
aquelles, que no poden estar sense l’estímul de parlants o d’un televisor, que impedeixen
tot tipus de diàleg, tinc la impressió d’escoltar la veu del meu pare dient:
-
Com més buida va la carreta, més gran es
el soroll que fa - i a la vegada-
Quant
se’n alegra el cor, quan veiem passar una carreta repleta de càrrega preciosa... Silenciosa... Plena.
19
octubre 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada