EL TALÓ D’AQUIL·LES
La història antiga de Grècia
la divideixen en dos períodes: els temps heroics
i els temps històrics. En els primers, els homes tenen contacte
amb els déus del Olimp, mentre en els
segons ja es parla de fets comprovats i certs. Però entre ambdós períodes, com passa en moltes transicions, ambdós es barregen una mica.
El tal Aquil·les apareix en
aquest període de transició. Heroi mític
de la guerra de Troia, fill de Peleu i de la deessa Tetis. De petit, la mare el submergí dins la llacuna
Estígia per fer-lo invulnerable, però en
la submersió restà sense atènyer el taló per on el sostenia la seva mare. Dit taló era doncs el seu únic punt vulnerable.
Rei de Tessàlia
Ftiòtida, marxà a la guerra de Troia
amb els seus súbdits. Desafià Hèctor, fill gran de Príam, rei de Troia, i el matà
amb l’ajuda d’Atenea. El prìncep Paris, germà d’Héctor i raptor d’Helena, el matà, d’un tret de sageta al taló, ajudat per Apol·lo. Fins aquí la referència al taló d’Aquil·les.
Tots nosaltres tenim un punt
vulnerable, un talo d’Aquil·les. Es diu: Vanitat.
La vanitat es inherent al
ésser humà. És el desig, a vegades
excessiu, de esser ben considerat i alabat per el demès. Tots ho portem dins. Però, com es diu, totes les masses piquen. I el que és vanitós, necessita dels demés; busca en ells, la confirmació de la idea que vol tindre de
sí mateix (Ortega i Gasset).
I aquí ve al cas recordar que
totes les persones portem sobre el pit, penjat del coll, un cartell que hi diu: “Fes-me
sentir important”. És un cartell
invisible que molta gent no sap veure. Però hi és, i, qui ho sap
llegir, te un món guanyat.
Tal com va dir la guineu
al Petit Príncep: “És molt simple: no es veu bé
sinó es amb el cor. Allò essencial, és invisible als ulls”
10 febrer 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada