Dèiem ahir - NIT DE REIS - Rosa Saureu - 5/01/2017


NIT DE REIS

La nit és freda, glaça el moll dels ossos. Una volva de neu cau immensament blanca, toca a les meves mans, desfent-se de sobte. I jo voldria retenir tanta bellesa, però s’esmuny entre els meus dits gelats i neguitosos.


S’escapa, com tot el que és lliure o ho vol ser, és difícil capturar tot allò que té la màgia encisadora d’un moment precís.


No vol cap mà, ni suau ni aspra, senzillament vol caure i cobrir la terra. No es pot retenir, com la blanca magnòlia que s’ennegreix a l’olorar-la, com la vida i la mort inabastables, com la immensurable distància i els versos recitats en el silenci.


Tot allò que no es pot posseir del tot, és irresistiblement anhelat, té un domini estranyament misteriós. M’ha vingut al cap, pensant en tot això, aquest màgic somni d’una nit de reis.


Rosa Saureu
5 gener 2017

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada