LA
MARCA DE GUIX
Quan jo estudiava l’equivalent
al segon curs del BUP actual, el meu professor de llengua va fer una petita
marca a la pissarra amb el guix.
I dirigint-se al alumnes,
preguntà: Què és això? Transcorreguts uns segons algú va dir:
“Una marca de guix sobre la pissarra”. La classe es va sentir aliviada per la
senzillesa de la resposta. Aparentment,
ningú tenia quelcom més a dir. “Em deixeu molt sorprès” -digué el
professor- “Ahir vaig proposar aquest
mateix exercici als alumnes de primer de bàsica i em varen donar quaranta respostes
diferents: “l’ull d’un mussol, una burilla, un pal de telèfon vist des d’amunt,
un estel, una pedra, un insecte aixafat, una taca d’ou, etc.” – Els noiets de primer de bàsica varen
demostrar una imaginació més desperta que la vostra”.
Durant els anys escolars
compresos entre l’escola bressol i el BUP, la meva classe havia après a buscar
una solució única, la resposta correcta- i no a buscar cap altra
alternativa. Havíem après a ser
concrets, però havíem perdut quasi tot el nostre potencial imaginatiu. Com ja va dir el pedagog Neil Postman: “Els
nostres nens arriben al col·legi amb interrogants i l’abandonen amb conclusions”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada