AIGUA DEL POU
Una
vegada hi havia un home molt ric, que dedicava la seva vida a viatjar
per tot el món cercant aventures. Després de travessar un extens desert
a on li va ser impossible trobar una miserable gota d’aigua, arribà a
un poble ple d’exuberant vegetació que s’envoltava en un pou.
Ansiós
per calmar la seva enorme set, s’adreçà cap al pou el més de pressa que
les seves cames li varen permetre. Al arribar al brocal, va descobrir
amb gran tristor, que no hi havia res que li pogués facilitar treure
aigua del pou. Minuts després de la seva troballa, una dona, amb una
gran gerra al maluc, s’apropà fins al pou.
- “La pau sia amb tu foraster”.
- “Amb tu sia dona”.
Després de la salutació de rigor, la dona va lligar la gerra a la corda
que penjava de l’arc del pou i començà a baixar-la molt a poc a poc fins
a arribar a l’aigua. Quan aquesta va quedar submergida i plena
d’aigua, la dona comença a tirar de la corda per treure la gerra a la
superfície
Mentre ella estava entretinguda en aquesta labor, el viatger
s’entretingué a contar-li totes les seves aventures al llarg i ample del
món. Amb un darrer esforç, la dona va treure la gerra del pou, la va
deslligar i se la tornà a posar al maluc.
- “Gràcies per fer-me la tasca més entretinguda. Que Déu guiï els vostres passos”. –digué la dona mentre s’allunyava.
I allí es va quedar el ric viatger, esperant a què el bon Déu s’apiadés
d’ell i li subministrés quelcom amb el que poder arribar al fons del
pou.
Anònim
26 juliol 2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada