LA GERRA ESQUERDADA
Un portador d’aigua de l’Índia tenia
dues grosses gerres que penjaven dels extrems d’un pal que duia damunt
l’espatlla. Una de les gerres estava en molt bon estat, i conservava
tota l’aigua fins al final del sender que el portador recorria a peu,
des del rierol fins a la casa del seu patró; però l’altra gerra estava
esquerdada i l’aigua li vessava, de manera que quan arribava, sols hi
quedava la meitat de la seva càrrega.Els companys del portador trobaven estrany que no volgués adobar-la, ja que aquesta imperfecció de la gerra li feia perdre diners. Malgrat això, el portador explicava així la seva estranya decisió:
- “És possible que no entengueu la meva manera de fer, però. . . us
heu fitxat en la de flors tan boniques que creixen al llarg del camí,
just on cau l’aigua vessada de les esquerdes de la gerra? Vaig sembrar
llavors per tot el sender per on vaig, i la gerra esquerdada les ha anat
regant de manera que he pogut recollir moltes flors per decorar l’altar
de la meva Mare”.
Cadascú de nosaltres té les seves pròpies esquerdes. Tots som gerres
esquerdades, però hem de saber que sempre existeix la possibilitat
d’aprofitar les esquerdes per obtenir bons resultats. Hom no deixa de
riure per fer-se vell, hom es fa vell per deixar de riure.
13 novembre 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada