EN PRIMER LLOC, L’IMPORTANT
Una vegada
un expert motivador estava donant una conferència a un grup
d’empresaris i professionals. Per aclarir un punt concret va utilitzar
un exemple que tots aquells professionals mai més oblidarien.
Dret, davant d’un auditori de gent molt destacada, els hi digué: “Voldria fer-vos un petit examen . . .”
De sota la taula tragué un gran gerro de vidre de boca ample i el posà sobre la taula, davant seu. Llavors va treure una dotzena de rocs de la mida d’un puny i començà a posar-los un per un, dintre del gerro. Quan el gerro estava ple fins al topall i no en podia posar-ne més, preguntà a l’auditori: “El gerro, està ple?”
Tots els assistents van dir. “Si!”
Llavors digué: “N’estan segurs?” I va treure de sota la taula un pot de vidre ple de pedretes petites de construcció. En tirà unes quantes dins del gerro, el remenà fent que les pedres petites s’arrangessin en els espais vuits entre les grans.
Quan acabà de fer això, preguntà altra vegada: “Està ple aquest gerro?”
Aquesta vegada l’auditori ja suposava el que vindria i un dels assistents va dir en veu alta: “Probablement no”.
“Molt bé” -contestà l’expositor. Va treure de sota la taula un altre pot de vidre ple de sorra i començà a abocar-la sobre la boca del gerro. La sorra s’arranjà en els espais entre les pedres grosses i les petites. Una vegada més preguntà al grup: “I ara, està ple aquest gerro?”.
Aquesta vegada diverses persones respongueren a cor: “No!”
I, una vegada més, el presentador va dir: “Molt bé!” Llavors tragué una gerra plena d’aigua i la va anar buidant dins el gerro amb pedres, fins que quedà ple i començà a vessar.
Quan acabà, mirà a l’auditori i els hi va preguntar: “Quina creuen vostès que és l’ensenyança d’aquesta petita demostració?”
Un dels espectadors aixecà la mà i digué: “L’ensenyança és que no importa que tan ple està el teu horari, si ho intentes de veritat, sempre podràs incloure més coses”.
“No!” -replicà el conferenciant- aquesta no és l’ensenyança”.
“La veritat és que aquesta demostració ens ensenya el següent: Si no poses les pedres grans primer, no podràs posar-les en cap altre moment. Quines són les pedres grans de la teva vida?”.
“Un projecte que desitges fer funcionar? -Temps amb la teva família? – La teva fe, la teva educació, les teves finances? –Qualsevol causa que desitgis defensar? -Ensenyar el que saps a altres?”.
“Recorda posar aquestes pedres grans primer o després no trobaràs lloc per a elles. Així que avui, aquesta nit o demà, al despertar, quan et recordis d’aquesta anècdota, preguntat a tu mateix quines són les pedres grans en la teva vida i corra a posar-les primer en el teu gerro.”
Dret, davant d’un auditori de gent molt destacada, els hi digué: “Voldria fer-vos un petit examen . . .”
De sota la taula tragué un gran gerro de vidre de boca ample i el posà sobre la taula, davant seu. Llavors va treure una dotzena de rocs de la mida d’un puny i començà a posar-los un per un, dintre del gerro. Quan el gerro estava ple fins al topall i no en podia posar-ne més, preguntà a l’auditori: “El gerro, està ple?”
Tots els assistents van dir. “Si!”
Llavors digué: “N’estan segurs?” I va treure de sota la taula un pot de vidre ple de pedretes petites de construcció. En tirà unes quantes dins del gerro, el remenà fent que les pedres petites s’arrangessin en els espais vuits entre les grans.
Quan acabà de fer això, preguntà altra vegada: “Està ple aquest gerro?”
Aquesta vegada l’auditori ja suposava el que vindria i un dels assistents va dir en veu alta: “Probablement no”.
“Molt bé” -contestà l’expositor. Va treure de sota la taula un altre pot de vidre ple de sorra i començà a abocar-la sobre la boca del gerro. La sorra s’arranjà en els espais entre les pedres grosses i les petites. Una vegada més preguntà al grup: “I ara, està ple aquest gerro?”.
Aquesta vegada diverses persones respongueren a cor: “No!”
I, una vegada més, el presentador va dir: “Molt bé!” Llavors tragué una gerra plena d’aigua i la va anar buidant dins el gerro amb pedres, fins que quedà ple i començà a vessar.
Un dels espectadors aixecà la mà i digué: “L’ensenyança és que no importa que tan ple està el teu horari, si ho intentes de veritat, sempre podràs incloure més coses”.
“La veritat és que aquesta demostració ens ensenya el següent: Si no poses les pedres grans primer, no podràs posar-les en cap altre moment. Quines són les pedres grans de la teva vida?”.
“Un projecte que desitges fer funcionar? -Temps amb la teva família? – La teva fe, la teva educació, les teves finances? –Qualsevol causa que desitgis defensar? -Ensenyar el que saps a altres?”.
“Recorda posar aquestes pedres grans primer o després no trobaràs lloc per a elles. Així que avui, aquesta nit o demà, al despertar, quan et recordis d’aquesta anècdota, preguntat a tu mateix quines són les pedres grans en la teva vida i corra a posar-les primer en el teu gerro.”
(Anònim)
20 novembre 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada