SOVINT EM COSTA RECORDAR LES COSES
Aquesta és una frase que sentim freqüentment entre les persones grans. L’expressió porta una dosi d’inseguretat d’un mateix. També ho sentim entre els amics o familiars de la persona gran i, aleshores, l’expressió va acompanyada de la incertesa sobre la capacitat de l’amic o parent per a enfrontar-se a la vida quotidiana. En alguns casos l’oblit és entès com signe que la persona és “definitivament vella”. És molt estesa en la nostra societat la idea de que la persona gran perd la memòria. Si vostè no està malalt, no perdrà la memòria amb el pas dels mesos i dels anys. És important d’entendre com és, com funciona, la memòria, per comprendre el que ens pot succeir i no deixar-nos atribolar per la idea de caducitat o decadència amb motiu de l’aparició d’oblits.
La memòria no es únicament el record. El procés de memorització té tres components, podem dir que es realitza en tres temps. El primer, és el temps del registre, en el qual recollim el que està succeint. El segon, és el temps de l’emmagatzemament del que hem recollit. El tercer, és el temps de l’evocació, en el qual es recuperen els noms o els fets que ja havíem enregistrat i emmagatzemat.
Reconegut aquest procés, és útil, doncs, d’analitzar on es pot trobar el defecte de funcionament d’aquest complex camí. Enregistrem molta més informació de la que ens adonem, i el magatzem és immens. Les falles de la memòria poden ser degudes a una “manca d’atenció” o de concentració. Quantes vegades un de nosaltres ha pensat que no s’havia assabentat d’una qüestió senzillament perquè li estaven comentant diverses coses alhora o perquè “tenia el cap en un altre lloc”? o perquè li deien massa de pressa?
Seguint el camí de les respostes a aquestes preguntes podem comprendre millor les falles de la memòria i també, en molts casos, donar una solució.
(continuarà)
23 abril 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada